Igualada és l’aparador de la Cultura Catalana durant aquest 2022 i el Museu ho celebra obrint les portes de la seva col·lecció, de forma virtual, mostrant cada setmana una peça del seu fons.

La condecoració militar d’un Igualadí republicà. Any 1929.

L’any 1985, es va inaugurar el carrer Capità Muntané d’Igualada, en honor a la trajectòria del militar republicà igualadí Bartomeu Muntané i Cirici, que va ser condecorat amb un fermall de diamants i robins, pel monarca Alfons XIII. Aquesta setmana a La Galeria exposem la rèplica d’aquesta valuosa medalla que, avui en dia, forma part del fons del Museu.

D’Igualada a Àfrica

Muntané, nascut l’any 1899, va començar la seva carrera com a militar als vint-i-dos anys, quan s’incorporà a la guarnició de Melilla, amb el grau d’alferes. Després de quedar greument ferit per participar en les campanyes militars de la Guerra d’Àfrica, el 14 de juny de 1929 va ser condecorat amb la medalla que avui exposem a La Galeria. Un fermall de la “Laureada de la Real y Militar Orden de San Fernando”, la condecoració militar més alta que es pot rebre.

El militar igualadí, amb la proclamació de la segona república espanyola, va ser nomenat capità dels Mossos d’Esquadra. Durant la Guerra Civil Espanyola va lluitar com a tinent coronel al front d’Aragó. Sent lleial a la República, va lluitar per Catalunya i posteriorment es va haver d’exiliar a Mèxic. L’any 1977 va tornar a Igualada, on va viure els seus últims dies de vida.

Tant les restes de Bartomeu Muntané com les de la seva dona Soledad Ponte, que va morir l’any 2003, van ser traslladades al panteó familiar del Cementiri Vell d’Igualada, complint així la darrera voluntat de la seva vídua.

La rèplica del fermall, al Museu

L’any 1930, l’Ajuntament d’Igualada obrí una subscripció popular i pagà aquesta rèplica, que quedà en mans de la família del militar. L’any 2004, els hereus donaren la rèplica de la condecoració a l’Ajuntament, quedant així finalment dipositada al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

La peça té una estructura metàl·lica cruciforme, amb un medalló central i una corona de llorer. Als extrems dels braços de la creu original hi havien incrustats un total de vuit diamants, i per la resta del cos s’hi distribueixen un robí i diverses maragdes. L’orla central és feta a l’esmalt al foc sobre metall.