Igualada és l’aparador de la Cultura Catalana durant aquest 2022 i el Museu ho celebra obrint les portes de la seva col·lecció, de forma virtual, mostrant cada setmana una peça del seu fons.

CAL BOYER: LA HISTÒRIA D’UNA FÀBRICA ESCRITA PER DONES

La Fàbrica tèxtil Cal Boyer va tancar les portes el 10 de maig de 1980. Aleshores també es va tancar una etapa de la vida de moltes dones que van formar part de la seva història. Avui només ens queden els records i alguns objectes que van utilitzar. Aquesta setmana a La Galeria les recordem a través dels espais de Cal Boyer i algunes de les peces que s’han conservat, i els donem la visibilitat que mereixen.

La incorporació de la dona a la fàbrica a finals del segle XIX- principis del XX, va ser impulsada interessadament per l’empresariat per tal de reduir el cost de la mà d’obra, ja que el seu salari era molt inferior al dels homes.

La fàbrica de Cal Boyer, avui seu del Museu de la Pell d’Igualada, era coneguda com el Vapor Nou i es va construir l’any 1897 seguint els cànons del modernisme industrial.

A Cal Boyer tenia lloc la preparació del fil (filat, aprest i tenyit), el tissatge i els acabats de cotó, setí i lones. A la planta baixa s’hi feia l’operació del teixit i a la planta pis la preparació del fil. El 1915 s’hi havien instal·lat 93 telers manuals, 39 tricotoses rectilínies i 1 tricotosa circular. L’any 1952 hi havia 643 tricotoses rectilínies, majoritàriament automàtiques, 79 màquines circulars, 16 “cottons” i moltes remalladores.

L’any 1932 a Cal Boyer hi havia 173 treballadores amb un total de 128 telers. Quan la fàbrica va tancar les portes, als anys 80, hi havia 87 treballadors a la seva plantilla: 70 eren dones.

Avui les recordem a través de les seves fotografies, els mostraris de les teles que elles van teixir i els espais on van treballar.