El dia Mundial de l’aigua, es celebra cada 22 de març amb l’objectiu de conscienciar a la societat de la importància de l’aigua dolça i abordar les mesures necessàries per fer una gestió sostenible d’aquest bé escàs i tan preuat.

DEL POU AL CÀNTIR

A la col·lecció Museu es conserven 7 càntirs, atuells nansats amb brocs i galets, antigament destinats a l’emmagatzematge i transport de l’aigua. Fins al s. XX, el transport d’aigua en càntirs des dels pous o fonts estava motivat per la falta de canalitzacions a les llars, sobretot en l’àmbit rural. El càntir va perdre el seu caràcter utilitari amb la instal·lació de subministraments públics, que proveïa d’aigua potable les poblacions i els habitatges, i la comercialització d’aigua embotellada.

DEL CÀNTIR A L’AMPOLLA

Les primeres ampolles d’aigua eren de vidre i generalment estaven destinades a combatre malalties infeccioses. Però la invenció del plàstic, a mitjans del segle XX, i el seu baix cost va disparar la producció i venda d’aigua en ampolles de plàstic. En l’última dècada, s’ha produït més plàstic que en tota la història de la humanitat. Multitud d’organitzacions que lluiten contra aquesta problemàtica fomenten cada dia solucions per l’eliminació o substitució dels envasos de plàstic per materials biodegradables o reciclables. 

ESTRIS D’UN SOL ÚS A REUTILITZABLES

Els càntirs que conserva el Museu són un mostrari molt representatiu dels diferents materials amb què es podien realitzar (ceràmica, cuir, suro, zinc, fusta i vidre) i pràcticament tots tenien una finalitat utilitària.

Per la seva originalitat destacaríem el de cuir (datat del segle XIX, de color marró amb decoració amb sanefes i puntejat) procedent de la regió Addis- Abeba (Etiòpia) i que utilitzaven els pastors per guardar l’aigua fresca. El càntir de suro i llautó és típic de Sagunt (València) i és anomenat “colxo”. I el de vidre bufat amb decoració de lacticini (filets en blanc), de forma globular i coronat amb un ocellet, del s. XVIII, té un caràcter més decoratiu. Tots aquests càntirs s’exposen actualment a la Sala L’home i l’aigua del Museu.

En la celebració d’aquest Dia Mundial de l’Aigua, mirar al passat a través d’aquests objectes patrimonials, ens permet reflexionar i prendre consciència dels nostres hàbits i responsabilitzar-nos dels reptes mediambientals que en l’actualitat tenim com a societat.