Aquesta setmana a La Galeria commemorem el 80è aniversari de la mort de l’artista Gaspar Camps i Junyent (Igualada, 1874-1942) exposant uns retrats al carbó realitzats per aquest artista. 

ELS PRIMERS GARGOTS

Amb poc més de deu anys, Camps i Junyent, va iniciar la seva formació artística a l’Ateneu Igualadí, a la seva ciutat natal. Anys més tard es va matricular a l’Escola de Belles Arts de Barcelona on va coincidir amb altres artistes catalans com Isidre Nonell o Joaquim Mir. Després va guanyar una beca per estudiar a la capital francesa on va acabar els seus estudis.

 Va exposar alguns dels seus treballs a la III Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona l’any 1896, i a la Sala Parés l’any 1899. També es va dedicar a la il·lustració i a la producció de cartells amb un llenguatge modernista, decoratiu i ornamental. Álbum Salón, Hojas Selectas, Pluma y Lápiz o Ilustración artística, van ser algunes de les revistes modernistes on va publicar els seus dibuixos en el més pur estil art noveau.  

DEL RETRAT A LA PUBLICITAT

Després dels primers èxits a la Barcelona modernista, la seva carrera va continuar a França on es va consagrar en el camp de la publicitat. Va treballar durant més de vint-i-cinc anys a Sirven, una important empresa de publicitat realitzant els dissenys de cartells per tota mena de productes.

L’any 1934 el govern francès li atorgà les Palmes Acadèmiques i el mateix any va rebre l’homenatge de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i Igualada el va nomenar fill il·lustre de la ciutat.

ELS RETRATS

El gènere del retrat va ser tractat per Camps i Junyent, al llarg de la seva carrera artística. A partir de 1893, per exemple, va fer una sèrie de retrats al carbonet, dels presidents de l’Ateneu Igualadí i molts d’altres de personatges anònims i rellevants.

Els retrats que ara mostrem a La Galeria, van ser restaurats per la Diputació de Barcelona i mostren a personatges il·lustres com l’escultor igualadí Josep Campeny i Santamaria i Jaume Serra i Iglesias, arxiver de l’Ajuntament d’Igualada i president del Centre Catalanista i president de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera; i d’altres anònims com Esteve Badia i Oller i  Montserrat Almirall Font.