Vacuo

Superficial, insustancial, trivial, vacío, fútil, nimio, pueril.
Antónimos: profundo, trascendente

Diccionario de sinónimos y antónimos, 2005, Espasa-Calpe.

Els 3 artistes treballen diverses tècniques en les seves obres com el dibuix en paper artesanal amb pigments naturals i materials alternatius quotidians, fora dels marges tècnics i ortodoxos de la pintura tradicional. Tècniques de grafitis aplicades sobre diferents suports com el metacrilat i/o llenç. Impressions serigràfiques, offset, fotogravats. Així com instal·lacions, música… Una mescla de tècniques i procediments tècnics i artístics, que enriqueixen les seves respectives propostes.

L’art pot representar moments de reflexions, de canvi: el reflex de la raó davant la bogeria del món que habitem. Així neix aquesta mostra de 3 artistes igualadins, amb 3 maneres de fer, però que els uneix la necessitat d’expressar i confrontar la mirada de l’altre, reivindicant la pràctica artística i les seves propostes en aquests temps on la percepció pot ser una mica distòpica.

Loloelemak: El grafiti, el pop art, el muralisme, el street art, el retrofuturisme dels 80 i tota l’estètica que ha acompanyat a l’artista ha marcat d’una forma evident la seva obra, que ell mateix defineix com a retropop futurista.

A la seva obra utilitza la concatenació fractal com a enllaç de l’expansió d’un objecte, per a representar altres plans que no percebem. Segons l’artista, som en una etapa embrionària quant a la comprensió de la unió d’un tot, a l’espera de resoldre la realitat com alguna cosa que va més enllà dels nostres sentits i no com una cosa preestablerta per un encotillament que ens ha perseguit al llarg de la història.

Loloelemak, a la seva obra, intenta transmetre tot l’anteriorment exposat, com si es tractés d’una espècie d’artifici, on l’espai temps no existeixen com a tal, barrejant plans superposats que se superposen en diferents dimensions, amb una força el·líptica misteriosa que tot ho mou, una dissonància hipnòtica queda atrapada en cadascuna de les obres.

Enzila: La seva obra s’emmarca dins del corrent del New Art Contemporani, sota una estructura flexible que es mou entre una nova figuració, l’abstraccionisme i el minimalisme, i això li permet anar re ciclant i re configurant la seva visió personal del món.

L’experiència humana com a material inesborrable, li permet anar complementant amb moltes vivències de manera conscient. Cadascuna de les seves obres es mostren en un espai de memòria, que fa establir analogies i metaforitzar la pragmàtica del record, sense que es perdi la realitat essencial de les coses, la concreta… Aquesta que és comuna a tots.

I en el seu cas tenir clar els conceptes (Entropia, Vacuo i Hĕnosis) que ja porta treballant fa un temps – des que està en diàspora – fa que se li reconstrueixi el seu propi model de percepció, d’ecosistema sensorial, de processos de consciència de memòria, reconstitució de signes & símbols africans, que li permet una nova re codificació i re ordenament denominat “Arqueologia Espiritual”, que ajuda a l’artista a donar-li sentit a les seves emocions – que desapareixen i que afloren des de l’oníric en un cicle constant – i consolida així, la seva filosofia de la vida i, per consegüent, de l’art.

Roger Ribera: L’obra representada a l’exposició existeix pel fet que l’artista s’ha fet les següents preguntes: Com influeix l’aïllament i les restriccions de manera anímica i psicològica? Per què ens sentim sota control?

Segons l’autor, les respostes segurament tenen a veure amb la complexitat en la qual s’ha convertit la societat en la qual vivim, on moltes coses escapen al nostre control. L’artistia ha procurat que les obres expressin tots els sentiments i pensaments racionals expressats d’una forma no tan directa i explícita.

El seu procés de creació està molt vinculat a l’obra digital, per tant, ha aconseguit un resultat que conjumina la tècnica i procés amb el significat. La fotografia com a base de l’obra intenta ser un nexe entre la realitat representada i el món digital i no físic.

L’artista inclou a la seva obra elements del seu interès personal com el desconegut art ascii fet amb caràcters, que s’utilitzava en els anys 70 i 80, sempre com a element que escapa al nostre control.

En definitiva, la seva obra retrata una realitat en la qual vivim que ens mostra l’incoherent i controvertida que és la nostra existència.