Igualada és l’aparador de la Cultura Catalana durant aquest 2022 i el Museu ho celebra obrint les portes de la seva col·lecció, de forma virtual, mostrant cada setmana una peça del seu fons.

Les eines dels adobers

Aquesta setmana a La Galeria, ens endinsem de ple a l’interior de Cal Granotes per descobrir-vos les eines que feien servir els blanquers al segle XVIII en el procés de l’adob de pell. 

Cal Granotes, és un edifici industrial del segle XVIII situat en el barri adober del REC, a Igualada. Aquesta adoberia conserva la seva distribució primitiva per narrar diferents sistemes manuals de l’adob de la pell abans que arribés la mecanització. Es distribueix en dues plantes, la planta baixa que correspon a la zona humida i la primera planta que correspon a l’estenedor. 

PLANTA BAIXA: LA PREPARACIÓ I L’ADOB

A la planta baixa es rebien les matèries primeres i es preparaven per a l’adob. Durant la preparació s’utilitzaven:

• El Ferro de ferrejar: eina de ferro de tall mort, que consistia a donar ferro sobre la post, per tal de deixar les pells netes de cascàrries i obrir els porus. 
• Punyidor: barra de fusta d’uns 2,30 metres emprada per a enfonsar les pells dintre el clot del remull per tal que ocupin el seu lloc de manera correcta. 
• Ganxo: barra de fusta semblant al punyidor, però amb un ganxo de ferro al seu extrem, emprada per a treure les pells del clot del remull. 
• Ganivet de fendre: eina d’acer d’un sol tall de 37 cm, utilitzada per ferrejar les pells, és a dir, partir-les per la meitat. 
• Rem: eina de fusta composta d’un mànec llarg amb una pala quadrada i horitzontal, que es feia servir per submergir les pells al calciner, un dipòsit amb aigua i calç vella, on les pells s’inflaven i s’afluixaven les arrels del pèl durant deu dies. 
• Ferro de pelar: Després les pells tornaven al post, on amb aquesta eina de ferro de tall mort, poc encorbada i amb mànec de fusta a cada extrem, es pelaven les pells. L’operari portava davantal de cuir i esclops de fusta. 
• Tenalla: Instrument format per dues peces metàl·liques articulades simètricament mitjançant un passador, que servia per subjectar i tibar les pells prèviament introduïdes al dipòsit d’aiguamel per netejar-les de les restes de pèl i evitar taques de calç. 
• Ferro de descarnar: Eina composta d’una fulla de ferro bastant encorbada, de tall i tremps afinat amb un mànec de fusta a cada extrem, que s’emprava per treure la carnassa i el greix sobre la post, per seguidament alumar les pells i adobar-les als clots.

PRIMERA PLANTA: PUJAT A L’ESTENEDOR

Un cop les pells eren adobades i havent superat l’operació de la colga, les pells eren rebaixades amb el ferro de descarnar sobre la post. L’endemà  eren traslladades de la ribera a l’estenedor mitjançant una corda d’espart amb un ganxo de ferro a l’extrem a través de la trapa, que era un forat al sostre de la ribera que comunicava aquesta planta amb la superior. 

Durant l’acabat de les pells, es realitzaven un conjunt d’operacions que consistien a reduir la humitat que havien adquirit a la ribera. Per aquest procediment s’empraven les eines següents:  

• Taulell d’escórrer: taula de fusta de noguer o una altra fusta forta de 3 x 1,30 m aproximadament amb certa inclinació, emprada per aplanar fortament la peça de sola o molla. 
• Maça de fusta: eina de fusta utilitzada per aplanar. 
• Boixeta: eina de fusta amb una fulla d’aram fina i de tall mort, utilitzada per deixar ben estirada la peça i evitar arrugues. 
• Cossiol: receptacle de ceràmica envernissada on es feia una composició de salfumant i aigua anomenada química, que s’aplicava damunt la pell amb un pinzell per eliminar les taques de ferro. 
• Forcalla: Barra de fusta amb un ganxo de ferro a dalt amb forma de V dentada de l’interior, de dos metres de llargada, que servia per poder penjar la pell a la barrada, una llata de fusta clavada al sostre plena de claus de ganxo anomenat estenedor. Aquí les pells perdien un 60%-70% d’humitat. 
• Merlet: després tornaven al taulell on s’estrebaven, operació que consistia a estirar amb força les peces de sola amb el merlet, eina de coure o d’acer en forma d’anella ovalada, fins a treure’ls les arrugues. 
• Romàstiga: Pinzell gastat amb el qual es carnellejaven les pells, és a dir, es passava una solució d’oli de moelló “saboncillo” o pols de talc, que servia per engreixar el cuir o la pell.

A continuació, les pells es tornaven a penjar a les barrades perquè s’assequessin, i una altra vegada al taulell, s’esvoraven les miques de carn o llagastes de la vora de les peces. Finalment, es cilindraven, que consistia a polir les pells passant-les per un gran cilindre de pedra de superfície molt fina, i es preparaven per a l’emmagatzematge i expedició amb la màquina de fardots, una màquina manual molt rudimentària que doblegava o enrotllava la sola per a fer-ne paquets o fardots d’un nombre de peces que s’havien d’expedir. 

Cliqueu sobre la imatge per veure un vídeo

Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les i gaudir dels detalls de la peça