Una selecció dels fòssils més rellevants de la donació que el Sr. Llansana ha fet recentment al Museu.
Col·lecció paleontològica constituïda per un total de 1.532 invertebrats marins de l’Anoia corresponents al període de l’Eocè (entre els 45 i 35 milions d’anys).
Josep Llansana i Marcè és un reconegut aficionat a la paleontologia vinculat al Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, destacant la coautoria amb el paleontòleg d’aquesta entitat Dr. Josep Romero Marsal en la redacció de la ”Guia de Camp dels fòssils de l’Anoia, invertebrats marins”, editat pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada. Col·laborador habitual del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, entitat històrica de referència de la paleontologia catalana, on ha estudiat i classificat molts dels seus fòssils.
Els fòssils són restes d’organisme vius, els quals van viure en una època de temps anterior a l’actual. La ciència que estudia els fòssils és la Paleontologia i forma part de les Ciències Geològiques i Biològiques.
Les restes fòssils es troben dins de les roques formades a l’escorça terrestre. Les possibilitats de conservació no són les mateixes per a tots els éssers vius. El medi aquàtic permet una millor conservació, ja que facilita que quedin enterrats ràpidament i aquesta és l’òptima situació geològica que fa la Conca d’Òdena rica en fòssils.
Fa uns 50 milions d’anys a causa del xoc entre les plaques Eurasiàtica i la Ibèrica es va formar davant dels Pirineus una gran depressió, la qual es va reomplir d’aigua provinent del nord-oest (mar Atlàntic). És per això que gran part de la nostra comarca estava ocupada pel mar on s’hi instal·laren diferents tipus d’organismes marins com decàpodes, taurons, braquiòpodes, tortugues, manatís, bivalves, equinoderms, coralls, que ara trobem fossilitzats molt a prop nostre.
Aquest mar interior estava envoltat d’importants serralades de les quals baixaven grans rius que aportaven molts sediments al fons del mar i formaven deltes com la muntanya de Montserrat. A mesura que va anar passant el temps la quantitat de còdols, graves, sorres i argiles que arribaven en aquesta depressió van anar augmentant fins que la depressió va quedar quasi reomplerta per aquests sediments i només van quedar petites acumulacions d’aigua aïllades entre elles que, en evaporar-se, van precipitar el seu contingut en sals minerals, que originaren els guixos que trobem distribuïts en forma de guixeres a diferents parts de la comarca, com les guixeres d’Òdena.
La selecció de peces exposades al Museu pertanyen a fòssils trobats en un radi de 10 km al voltant d’Igualada, excepte Bellprat, que es troba a 15 km. Referent a la geologia d’origen la totalitat se’n van trobar en roques de l’Eocè, concretament entre el Lutecià i el Priabonià, abastant la totalitat del Bartonià. Per tant les edats de tots els fòssils estaria entre els 45 i 35 milions d’anys.
La col·lecció paleontològica Llansana és representativa de paleoambients marins.
En destaca la riquesa d’espècies de corall, amb 65 espècies diferents, i mostra la riquesa d’aquests esculls a la conca d’Igualada en l’Eocè mitjà. En la col·lecció hi ha 2 exemplars d’Strotogyra llansanai, l’espècie de coral descoberta pel Dr. Reig i Oriol que li va dedicar al Sr. Josep Llansana. També és remarcable la col·lecció de crancs
Font: Guia de camp dels fòssils de l’Anoia. Invertebrats marins de Josep Llansana i Josep Romero / Informe: Donació de la col·lecció paleontològica del Sr. Josep Llansana i Marcè (Anoia) al Museu de la Pell d’Igualada d’ Albert Vidal Martí, Geòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.
Cliqueu sobre les imatges per veure els detalls