DOCUMENTAL

Projecció del documental “El Retratista”, d’Alberto Bougleux i Sergi Bernal, i presentació de la novel•la “Els vaig prometre el mar” (2018).

Tant el documental com la novel•la formen part del projecte Desenterrant el silenci, dedicat a recuperar una història al límit de l’oblit, una història única, bella i tràgica alhora, la del mestre Antoni Benaiges. Aquest mateix projecte inclou l’exposició fotogràfica que actualment es pot veure al Museu de la Pell.

Sinopsi del documental EL RETRATISTA
D’Alberto Bougleux i Sergi Bernal

Curs escolar 1934-35. Se li assigna al jove mestre català Antoni Benaiges l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un petit llogarret de la província de Burgos. L’Antoni té un objectiu a assolir: Ensenyar als nens a llegir i escriure educant-los en llibertat. En definitiva fer els homes lliures del demà. Compta amb un mètode senzill per fer-ho: la tècnica Freinet, basada en l’ús de la impremta escolar, que el mestre Antoni decideix posar a disposició de la lliure fantasia dels nens del poble. Els quaderns redactats pels alumnes d’aquell perdut llogarret viatjaran a escoles de França, Mèxic, Argentina, Cuba i viles i ciutats de la península gràcies a l’intercanvi entre escoles freinetistes. L’entusiasme és gran, i els resultats són sorprenents. Sota la supervisió del mestre els nens arriben a imprimir uns quaderns únics, que són el mirall de la visió infantil de la vida d’un poble rural de la dècada dels anys 30. Però el somni dura poc: el juliol de 1936, en els primers dies de la Guerra Civil, Antoni Benaiges serà afusellat i enterrat a una fossa comuna. La seva història perduda, només es va conservar en la memòria de la família i dels seus ex-alumnes, el seu llegat pedagògic reapareixerà de manera inesperada 75 anys després més enllà de l’Oceà Atlàntic.

Any de producció: 2013
Duració 52’
Projecte realitzat mitjançant una campanya de micro-mecenatge (http://www.verkami.com/projects/1385-el-retratista) i amb el recolzament de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Ajuntament de Mont-roig del Camp i l’Ajuntament de Mataró

 

Sinopsi de la novel•la ELS VAIG PROMETRE EL MAR
Els nens i nenes de Bañuelos de Bureba mai no havien vist el mar i, el gener de 1936, el seu mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure’l. El resultat va ser un quadern monogràfic sobre la immensitat blava. «El mar deu ser molt gran, molt ample i molt profund». Així és com s’imaginava el mar un dels nens d’aquest poblet de Burgos. Les descripcions es repetien: «El mar deu ser…», «El mar deu ser…». El mestre Antoni Benaiges, que revolucionà la seva escola donant la paraula als seus alumnes amb l’ajut de la impremta Freinet, els va prometre que a l’estiu anirien a Mont-roig del Camp, a casa de la seva família, per veure’l per primer cop i poder dir: «El mar és…», «El mar és…». Però el somni d’aquelles criatures i la promesa del seu mestre van quedar truncats per sempre el 18 de juliol del 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil. Aquesta novel•la recull la història d’una promesa que no es va poder complir.

Autors:

Sebastián Gertrúdix Romero de Ávila (La Solana, Ciudad Real, 1951) és mestre d’ensenyament primari, ha desenvolupat tota la seva activitat professional a Catalunya, tret d’un breu període de quatre anys a Torrente de Cinca (Osca). Membre actiu de diversos Moviments de Renovació Pedagògica, ha treballat durant més de 30 anys amb tècniques de la pedagogia Freinet, i se n’ha convertit en un entusiasta divulgador. És autor d’un centenar d’articles apareguts en diverses publicacions de pedagogia i en premsa, i de llibres com Entorno al niño; Simeón Omella: el maestro de Plasencia del Monte; Josep Alcobé y la pedagogía Freinet; Enrique Pérez Simón: un maestro de la escuela Freinet; Pedro Morán, un niño de la guerra en la escuela Freinet i Elisa Vián: magisterio, compromiso y coraje. També ha escrit els monogràfics Vamos a leer y escribir, El boglo de tóncar i Principis i tècniques de treball de la pedagogia Freinet.

Sergi Bernal (Barcelona, 1973). És geògraf i documentalista d’històries humanes i compromeses. Va ser guardonat amb el premi Visa Off de Perpinyà el 2009, amb el projecte La geografia humana del gran drac, que mostrava la vida dels treballadors rurals de la província de Guizhou, a la Xina. Ha treballat fent reportatges sobre les lluites dels moviments socials i populars a Barcelona, el drama de les famílies desnonades, de l’exili sahrauí i la duresa de la vida al camp de refugiats argelians de Dakhla.