“Caput aut Navis”. A cara o creu

Els jocs que ens acompanyen des de l’antiguitat

«Caput aut navis. A cara o creu» era el nom d’un dels jocs més populars en l’antiguitat, un joc amb el qual encara ens entretenim avui dia. Ja no en diem així, el nom ha canviat, però el joc ha perviscut. Ben segur que hi heu jugat.

«Es coneix més a una persona amb una hora de joc que en un any de conversa». Plató

A través de 72 peces del fons del Museu de Granollers, l’exposició us convida a fer un passeig pel món del joc en temps antics. Aquest conjunt de peces de petit format, que normalment reposen en caixes als magatzems, prenen un nou protagonisme i ens expliquen com es jugava des dels temps dels ibers i dels romans fins a l’època medieval.

El món de la mainada

Peces de joc ibèriques, petites fitxes de tauler romanes, joguines…Començant pel món de la mainada, descobrirem com s’ho feien ara fa més de 2.000 anys per entretenir-se i formar-se tot jugant.

Jugar a cuinetes

Plats, bols, cassoles i tasses eren part de les joguines que emprava la quitxalla en el temps dels ibers. Aquests petits objectes ens distreuen i són un aprenentatge de vida, mentre juguem a ser grans.

Sons i bales

Campanetes i picarols feien la funció de sonall per distreure els nadons i es cosien a d’altres joguines perquè dringuessin. També des de temps immemorials, les bales d’argila, de ceràmica, de pedra o de vidre han estat un dels jocs de punteria més universals.

Alea iacta est / La sort està tirada

Des del marro o tres en ratlla a jocs de punteria o estratègia, les fitxes de joc d’època ibèrica i romana que han arribat a les nostres mans ens mostren l’afició que des de temps antics hem tingut tots pel joc.

Golafre!

Una peça extraordinària, recuperada a les excavacions del Puig del Castell de Samalús, conserva l’apel·latiu GVLO (golafre) associat al número IIII de característiques negatives. Pertany a les petites plaques d’os amb el nom de tesserae lusoriae, que en llatí vol dir «peces de joc».

A jugar!

Un dels jocs que més bé documentem en jaciments arqueològics ibèrics i romans és el de la taba. La forma més comuna del joc consistia a utilitzar aquest os del peu del xai com si fos un dau, llançant-lo al terra i, depenent de com caigués, de quina de les quatre cares mostrés, tenia un valor o un altre. 

Caput aut navis

Des de que hi ha moneda, s’ha jugat sempre a provar sort, a veure de quin cantó queia la peça. En temps dels romans, el nom que va fer fortuna va ser Caput aut navis (cap o nau), al·ludint als elements representats en algunes de les seves monedes: uns asos romans, on trobem la cara doble del déu Janus, a l’anvers, i de la proa d’una nau de guerra al revers. No serà fins època posterior quan adoptarà el nom de «cara o creu» fent referència als elements que ja trobem des d’època medieval.