Fa 75 anys, durant la primavera de 1948, Joan Ainaud de Lasarte – director del Museu d’Art Modern de Barcelona – i Josep Serra i Ràfols – historiador i arqueòleg – visiten unes restes arqueològiques a l’Espelt i hi constaten l’existència d’una vil·la romana. L’any 1958 s’hi va fer la primera excavació arqueològica que ha proporcionat un conjunt arquitectònic i una
col·lecció de materials que la convertiren en un referent històric de la comarca i més enllà.
A través de 49 peces del fons del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, l’exposició us convida a fer un passeig pel món romà a la Conca d’Òdena i la seva distribució territorial. A través de 4 vil·les romanes: Espelt (Òdena), Pla de la Torra (Santa Margarida de Montbui), Vilar del Met (Vilanova del Camí) i Can Roca de la Pedrissa (Igualada) coneixerem el nostre territori fa uns 2000 anys.
Al món romà, les ciutats eren clau en l’organització del territori. Comparades amb l’actualitat, n’hi havia poques: a l’actual Catalunya no arribaven a la vintena, de manera que des de cada ciutat es gestionava un territori molt gran. Aquest territori estava esquitxat d’enclavaments vinculats a la producció agrícola, ramadera, minera, forestal o pesquera. D’entre aquests tipus de centres de producció, els més coneguts són les vil·les. Malgrat que hi ha matisos, entenem per vil·la un conjunt d’edificis que inclouen tant l’habitatge del propietari -sovint decorat i dotat de comoditats- com instal·lacions productives -coberts per guardar-hi les eines, estables per al bestiar, graners per als cereals, premses per obtenir l’oli i el most, dipòsits per fermentar i conservar el vi, etc.
Imatge de Xavier Bermúdez
La conca d’Òdena
Sigarra (els Prats de Rei) era la ciutat de referència del territori comprès entre el de Iesso (Guissona) i el d’Ausa (Vic). Una de les zones agrícoles més àmplies dins els dominis de Sigarra era la conca d’Òdena. A més, estava ben comunicada gràcies a la via que connectava Sigarra amb la Via Augusta al seu pas per Ad Fines (Martorell). A la conca d’Òdena hi coneixem quatre vil·les que es repartien el territori de forma homogènia: la de l’Espelt (Òdena), Can Roca de la Pedrissa (les Comes, Igualada), el Pla de la Torra (Santa Margarida de Montbui) i el Vilar del Met (Vilanova del Camí).
Els objectes més destacats trobats a les diferents campanyes d’excavació són: plats amples -de vidre i ceràmica- d’on anaven agafant viandes els comensals als banquets. Una peanya de bronze que hauria sostingut un gran vas per al vi, però més tard es va reconvertir en base per a una espelma. Aquesta funció d’il·luminar també la complien les llànties trobades, que ajudaven a compensar la manca de claror natural en algunes habitacions. Finalment, alguns elements propis de la vida privada, com una agulla per guarnir els pentinats femenins o una clau que obria una arqueta. Un rellotge de sol arrodoneix la percepció que ens podem formar de la vida quotidiana a la vil·la.
En destaquen fragments de mosaic i pintura mural, així com un conjunt de monedes que ens parla de la riquesa de la vil·la.
L’any 2018, es va realitzar una recreació en 3D del jaciment amb una finalitat didàctica. Partint de les conclusions i dels materials procedents de les excavacions, es van proposar les solucions més plausibles per completar allò que no s’havia conservat com, per exemple, el sistema de cobertes.
El Vilar del Met (Vilanova del Camí)
És la que es coneix de més antic: ja n’hi ha notícies des de finals del segle XIX. No obstant això, només s’hi han fet excavacions molt esporàdicament. Tenim indicis per pensar que, hi va haver una vil·la de mides considerables entre els segles I i IV dC. Els materials trobats revelen que hi havia zones de producció i emmagatzematge – fragments d’àmfores i dolis per a la producció del vi, però també fragments de vaixella fina. En destaca un flascó de perfum tan ben segellat que encara el manté en estat líquid.
Pla de la Torra (Santa Margarida de Montbui)
Es va descobrir l’any 1978 arran de les obres de construcció de la subestació elèctrica de Montbui. Les restes trobades corresponen a la zona de banys de la vil·la, però també hi ha objectes procedents de la residència. Entre el material hi destaca: unes agulles, un pes de teler, vaixella, una cullera, una olla, una moneda, una peça d’un pany d’arqueta i un clau. Aquests materials ens ajuden a establir que la vil·la va ser ocupada als segles II i III dC.
Del sistema constructiu dels banys es troba un conjunt de clavis coctiles que s’utilitzaven per escalfar les parets del caldari (sala calenta). El sistema era ben senzill: cada tub es clavava perpendicularment a la paret fent passar un clau de ferro a través del seu forat. Els tubs es disposaven formant una retícula que servia de suport per fixar-hi rajoles. D’aquesta manera, es creava una cambra buida entre la paret d’obra i la paret de rajoles, que permetia el pas de l’aire calent.
La vil·la romana de Can Roca de la Pedrissa està situada al municipi d’Igualada, però únicament s’ha fet alguna prospecció d’urgència i no disposem de gaire informació ni de materials representatius.
Amb el suport de 