Fa uns anys, l’expert en paleontologia Josep Llansana i Marcè va tenir la sort de trobar un conjunt d’ossicles fòssils d’una estrella de mar. Es trobaven en una capa d’argiles calcàries griso-blavenques (anomenades pels geòlegs margues d’Igualada) al vessant nord de la Tossa de Montbui, al municipi de Santa Margarida de Montbui.
La Calliderma de la Tossa de Montbui és un missatge meravellós que ens arriba des d’uns 38 milions d’anys enrere, i que ens explica com era la Terra, com s’ha format i com ha evolucionat el territori on vivim.
La peça està exposada al Castell de la Tossa de Montbui (Santa Margarida de Montbui, Anoia). Informació i horaris de visita
En el moment de la descoberta, l’estrella es trobava desarticulada, amb els ossicles solts, però agrupats de manera que se’n podia reconèixer la forma. La troballa va ser excepcional per aquest motiu.
La fossilització de la Calliderma atagensis
Es poden intuir algunes característiques dels darrers instants de vida de l’estrella. Les aigües del fons marí on va morir eren molt tranquil·les, un xic profundes, fosques i pobres en oxigen. És possible que l’animal s’internés en un hàbitat hostil, on no va poder respirar i el fons, llotós i poc apte per a un desplaçament ràpid, va provocar-li la mort. El seu cos va quedar enterrat en el fang del mar, sense desintegrar-se ni ser menjat per cap animal. Les seves parts toves degueren ser consumides per bacteris i altres organismes petits, de manera que no se’n van dispersar les parts dures, que són les que s’han conservat fossilitzades.
La fossilització comporta un doble procés. D’una banda, l’enduriment del sediment del fons marí, que forma un estrat rocós en el qual han quedat atrapades restes de fauna marina, com l’estrella que ens ocupa. D’altra banda, la mineralització de les parts dures de l’animal, al llarg de milions d’anys, dins d’aquest estrat rocós.
Aquest procés té lloc a gran profunditat i aquests estrats emergeixen quan els moviments orogènics els eleven fins a la superfície actual. L’erosió va disgregant la roca i és quan apareixen els fòssils que conté.
Les peces de l’esquelet
En el cas d’aquesta Calliderma atagensis, malgrat aflorar la roca que la contenia, l’erosió no ha arribat a dispersar les peces de l’esquelet, que s’han mantingut agrupades al llarg de milions d’anys.
A causa de les circumstàncies en què van ser recollides, les peces van quedar soltes i va caldre una feina posterior de reconstrucció. Com si fos un trencaclosques, es va ubicar cada peça de nou al seu lloc, fins a reproduir el que hauria estat l’estrella.
L’esquelet fòssil està format per:
- 580 peces, que corresponen a 170 ossicles marginals (els de la perifèria dels braços, tant de la part inferior com de la superior).
- 184 plaques dorsals (en forma hexagonal).
- 200 plaques ambulacrals (també de la part inferior i de la superior).
- 25 peces bucals.
- 1 placa madrepòrica.
Estrella de mar
Classe: asteroidea
Família: goniasteridae
Espècie: Callidermia atagensis
Estratigrafia: eocè. Margues d’Igualada.
La Generalitat de Catalunya ha dipositat la Calliderma Atagensis al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia qui l’ha cedit temporalment al Consorci de la Tossa per ser exhibida a la Tossa de Montbui.
Referències bibliogràfiques:
LLANSANA I MARCÈ, Josep. “Calliderma atagensis, un estel·làrid de l’eocè de la Tossa de Montbui”, Miscellanea Aqualatensia, 18 (2019), p. 198-207. Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.
LLANSANA I MARCÈ, Josep. “La Calliderma atagensis de Montbui: una estrella de mar fòssil única a Catalunya”, Revista d’Igualada, 64-65 (2020), p. 11-15.