Ajuntament IgualadaAjuntament ÒdenaDiputació Barcelona

La Vil·la

La Vil·la Romana de l’Espelt és un jaciment arqueològic amb restes d’una explotació agrària majoritàriament del s. II dC. Al llarg de diverses excavacions s’hi han descobert les estructures principals de la construcció, pintures i mosaics i un gran nombre d’objectes pertanyents a la cultura romana que actualment es conserven al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Es tracta de la vil·la romana més rellevant i ben coneguda de la comarca de l’Anoia.

L’estructura és de forma allargada en direcció est-oest. La distribució dels espais correspon a l’habitual d’una vil·la o masia romana, és a dir, una part amb l’habitatge del propietari i la seva família (pars urbana en llatí) i l’altra amb l’habitatge del masover, estables i corts, graners i magatzems, dipòsits d’aigua, premses, molins de cereals i d’oli, etc. (pars rustica).

Una única porta d’entrada, a la façana principal, donava pas a les fauces [1], o corredor, que estava decorat amb pintures murals.

A l’esquerra hi havia les dues estances més nobles de la casa, també ricament decorades amb pintures murals i mosaics als paviments.

L’oecus [2] era l’espai on el propietari rebia les visites i despatxava els assumptes econòmics de la vil·la. Aquesta estança, amb acurada decoració, era la carta de presentació de l’estatus de la propietat a tots els forasters.

El triclini [3] era el menjador privat de la família. Reclinats sobre 3 llits i entorn d’una taula, els membres i els convidats hi celebraven el sopar, l’àpat més important del dia.

Com la majoria de les vil·les, la de l’Espelt estava encarada al sud i s’organitzava a l’entorn d’un pati a cel obert (atrium) [4] que feia de distribuïdor de les diferents estances.

3 habitacions (cubiculae) [5] s’ubicaven al nord d’aquest pati. Sense cap finestra calia il·luminar-les sempre amb llum artificial.

A l’extrem est de l’atrium s’ubicava la cuina (culina) [6], que tenia un foc exterior i un altre a dins més petit, de brasa, on s’acabaven les coccions. Aquest espai tenia una sortida a l’hort i un magatzem [7] al costat. També trobem altres espais de magatzem al cantó oest de la vil·la.

Canalitzacions d’aigua [8] i un dipòsit [9] asseguraven l’abastiment a la casa durant tot l’any.

Les cases romanes benestants disposaven d’un balneum, zona molt característica destinada no tan sols a la neteja personal, sinó també al gaudi i a les relacions socials. La Vil·la Romana de l’Espelt comptava amb una natatio o piscina [10] en una de les sales més grans. S’hi accedia des de la sala freda, o frigidari (frigidarium) [10], que també tenia una petita piscina o alveus

A continuació hi trobem les sales més calentes: el tepidari (tepidarium) [11] o sala tèbia, i el caldari (caldarium) [12]. Aquesta darrera, que podia arribar fins als 50 º de temperatura, s’escalfava gràcies a l’aire calent que circulava internament. Piletes per crear una càmera sota l’enrajolat, dobles parets i un forn extern són els elements imprescindibles d’aquest sistema, anomenat hipocaust (hypocauston) [12], utilitzat tant als habitatges particulars com a les grans termes públiques.

Durant els segles IV i Vè, en un moment en què la vil·la va reforçar la seva activitat productiva, aquesta zona de banys es transformà en una instal·lació per premsar el raïm.

Finals segle II aC i mitjan segle I aC Precedents romano-republicanans
Darrer quart del segle I dC, alt imperi romà Fundació de la vil·la
Entre els anys 230 i 250 màxim esplendor de la vil·la (segle III dC)
En un moment indeterminat del segle VI dC Abandonament de la vil·la

Multimèdia

La Conca d’Òdena en temps dels romans

La Vil·la Romana de l’Espelt es troba a la conca d’Òdena, una plana d’uns 100 km2 envoltada per la serra de Rubió (N), puig d’Aguilera (NE), el cim dels Tres Mollons (E), la serra de Collbàs (SE), la Tossa de Montbui (SW) i el Pla de la Massa (NW).

En aquest territori s’han localitzat restes de dues vil·les més: la del Pla de la Torra, a Santa Margarida de Montbui, i la del Vilar del Met, a Vilanova del Camí, juntament amb nombrosos assentaments menors relacionats directament amb l’explotació agrària: sitges, cabanes, establiments dedicats a la metal·lúrgia o a la ceràmica, o forns, entre d’altres.

La connexió de l’Anoia a l’àmplia xarxa viària romana es feia a través del ramal secundari que provenia de Barcelona i que, via Martorell, seguia cap a Lleida i Saragossa. L’entrellat intern de camins que nodria aquesta via confluïa al bell mig de la Conca d’Òdena, al gual del riu Anoia. Possiblement aquest ja era un lloc de mercat en època ibèrica, i en segles posteriors donaria lloc al naixement d’Igualada.

La disposició de les vil·les i d’aquests enclavaments auxiliars respon a la colonització romana del territori, implantada per tal de produir excedents a gran escala i exportar-los a les ciutats de la costa catalana.
Els productes estrella eren el cereal, el vi i l’oli. Per aconseguir-ne una explotació intensiva, el territori era dividit en centúries. És l’anomenada centuriació (1 centúria = aproximadament 50 hectàrees), que a la Conca d’Òdena va ser capitanejada per les vil·les esmentades i, suposadament, per una quarta desconeguda que es trobaria prop de l’actual població de Jorba.

SIGARRA

Totes les hisendes tenien una població urbana de referència. A l’Anoia era, sens dubte, l’antiga Sigarra, és a dir l’actual els Prats de Rei, els rics vestigis de la qual s’han trobat sota terra. La śigaŕa ibèrica era un centre polític i econòmic d’entitat. Sota l’aclaparador domini romà, mentre altres llocs van ser destruïts o abandonats, Sigarra va créixer i va esdevenir municipi romà. La seva estabilitat al llarg de la puixança romana fins a les acaballes de l’Imperi és una de les explicacions de l’esplendor de la vil·la de l’Espelt durant els segles II i III dC, així com de la remodelació que patí una part important de l’habitatge entre els segles IV i V amb la instal·lació d’una premsa per el premsat de raïm.

Localització

Visita

Us convidem a gaudir del jaciment en una visita
lliure, seguint l’itinerari traçat al voltant de les
restes. Cal evitar circular per l’interior del
jaciment i per sobre dels murs.
Una actitud respectuosa contribueix a la
conservació del jaciment i a fer de la visita una
experiència agradable.

La Vil·la Romana de l’Espelt (Òdena) va ser declarada Bé cultural d’interès nacional / Zona arqueològica el juliol del 2015 per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En aquest lloc hi havia hagut un assentament iberoromà (s. II-I aC), i va ser al primer terç del s. I dC quan s’hi va construir la vil·la. Es va abandonar al s. VI dC, i va quedar sepultada durant segles sota terres de conreu.

Tant si arribeu passejant com en cotxe fins al barri de l’Espelt, trobareu senyalitzats els camins fins a la vil·la. L’accés és fàcil, però no està adaptat a cotxets ni cadires de rodes. Us convidem a gaudir del jaciment en una visita lliure, seguint l’itinerari traçat al voltant de les restes. Cal evitar circular per l‘interior del jaciment i per sobre dels murs.

Una actitud respectuosa contribueix a la conservació del jaciment i a fer de la visita una experiència agradable.

El poble d’Òdena us ofereix nombroses possibilitats per gaudir de la seva història, natura i gastronomia. És un poble format per nuclis, barris, ravals i masos, tot envoltat de vinyes, camps de cultiu i boscos. Un paisatge coronat per la muntanya de Puig Aguilera i que fa d’Òdena un municipi al mig de la natura, ideal per al turisme rural i d’esports d’aventura i senderisme. Així, algun dels interessos turístics del municipi són el mateix paisatge, l’entorn natural i la vida a pagès. Però també ho són obres arquitectòniques com l’ermita de Sant Miquel, l’ermita de Sant Bernabé, la capella de Sant Sebastià, la Vil·la Romana de l’Espelt o la Torre del Castell.

L’interès turístic es complementa amb les instal·lacions de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena, on se celebra la Fira d’Aerosport al mes de maig, també són de gran interès turístic i gastronòmic la Fira de La Vinyala (al setembre) i la Fira dels Torrons (al gener).

CASTELL-D-ODENA
Un dels atractius turístics d’Òdena és el seu castell, que pertany a la ruta Anoia Terra de Castells.

rutes-pel-territori

El paisatge i els camins rurals del municipi són de gran bellesa

Cal-Pessetero

Es poden observar els 10 exemplars d’arbres d’interès local.

Llocsd-interes

Altres llocs d’interès turístics d’Òdena.

Patrimoni-cultural

Mapa de Patrimoni Cultural i Natural del municipi

 

Per concertar visites poseu-vos en contacte amb el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia:
Correu: m.igualada@diba.cat
Telèfon: +34 938 046 752

Contactar

Making of