Cal Granotes és una adoberia del segle XVIII, situada al cor del Barri del Rec i a frec del canal que li dona nom. Conserva intactes els elements més característics d’una adoberia de fa tres-cents anys i, mitjançant una interessant posada en escena de l’ofici i les eines, s’explica el procés artesanal utilitzat abans de la industrialització. La visita comença a la planta baixa o ribera (amb els clots on s’hi remullaven, pelaven, descarnaven i adobaven les pells) i continua a la planta superior o estenedor (on s’assecaven, estiraven, engreixaven i polien). Un procés manual i laboriós, que durava un any sencer i que ara per ara no supera les dues setmanes.

Cal Granotes restarà tancat des de juliol de 2024 fins a la segona meitat del 2025 per a la seva remodelació. L’adoberia inicia un procés d’actualització de l’edifici, adaptant-se als estàndards de sostenibilitat ambiental, i implementarà  una nova museografia més immersiva que explicarà des dels orígens de la ciutat d’Igualada, la creació del barri del Rec, arribant als nostres dies amb l’ofici d’adobar pells al s XXI.

Disculpeu les molèsties.

El Museu de la Pell està situat en un edifici emblemàtic, Cal Boyer, una fàbrica cotonera de finals del segle XIX. Hi trobareu exposicions permanents dedicades a explicar l’ús de la pell i el llegat de la vocació adobera d’Igualada, i una proposta entorn a l’obtenció i l’ús de l’aigua.

Sala L’ofici d’adober
Generacions d’adobers han adobat la pell a Igualada. Aquesta exposició mostra, primer, com era l’activitat preindustrial en les fàbriques que van néixer a tocar d’un canal de rec i que, alhora, van fer sorgir un nou barri. Després, es ressegueix el camí cap a la industrialització a partir de les primeres màquines mogudes amb noves fonts d’energia, que s’anaven incorporant a les adoberies per accelerar tots els processos de remull, de descarnat i divisió i d’acabament de les soles —les pells vacunes característiques d’Igualada— i que, al llarg del s. XX, van contribuir a consolidar aquesta activitat com una de les més singulars de la ciutat.

Sala Un univers de pell
Al llarg del recorregut per aquest espai es descobreix que la pell acompanya el desenvolupament de la humanitat des dels inicis, i que està present en àmbits tan diversos com la indumentària, l’utillatge, el transport, l’escriptura o l’esport, entre d’altres. Hi trobareu una selecció acurada d’objectes que van des de l’època romana fins al s. XX i que pertanyen a entorns propers o a cultures llunyanes, confeccionats total o parcialment amb pell, que exemplifiquen les múltiples aplicacions i utilitats d’aquesta matèria tan preuada.

Espai Aigua
En aquest àmbit es presenta una visió general de l’obtenció i de l’aprofitament de l’aigua. Al llarg de la història s’han inventat enginys de tota mena per captar-la i per treure’n el màxim rendiment, sigui en l’agricultura, en la vida quotidiana o com a font d’energia. A través de la col·lecció d’estris i enginys hidràulics es mostren diversos mètodes de l’aprofitament de l’aigua i en el canal d’experimentació, es poden posar en marxa algunes maquetes per comprendre’n el funcionament.

Vil·la romana de l’Espelt. Una vil·la per descobrir

Aquesta vil·la és un jaciment arqueològic amb restes d’una explotació agropecuària majoritàriament del s. II dC, situada al nucli de l’Espelt (Òdena), a tocar d’Igualada, envoltada per camps de conreu de cereals i d’arbres de secà, talment com els que hi deuria haver en època romana. Es tracta de la vil·la romana més rellevant de la comarca de l’Anoia i està declarada bé cultural d’interès nacional. Trobareu més informació a:

Vil·la Romana de l’Espelt

Igualadina Cotonera.
Símbol de la primera revolució industrial a Catalunya

Aquest conjunt també es coneix com a Vapor Vell. Construït al voltant de 1842, és la fàbrica més antiga conservada a Catalunya de l’anomenat estil de Manchester que ha arribat als nostres dies, amb l’estructura original sense intervencions posteriors significatives. Va ser un dels principals centres manufacturers de fil i teixits de cotó durant la revolució industrial de Catalunya i va funcionar fins al 1967. Va ser declarada bé cultural d’interès nacional el 1997. Trobareu més informació a:

 IGDA. Coneix la història d’Igualada. Igualadina Cotonera 

Sant Jaume Sesoliveres.
Vuit-cents anys d’història escrita a les parets

En les parets d’aquesta església del camí de Sant Jaume s’hi pot llegir la seva vida, des del seu naixement quasi mil·lenari o l’aprofitament del primer pis com a graner fins a la destrucció a causa d’un terratrèmol. Construïda a finals del segle XII, va ser restaurada a finals del s. XX procurant una visió històrica de l’edifici i deixant ben visible les petjades del temps. És bé cultural d’interès nacional. Trobareu més informació a:

 IGDA. Coneix la història d’Igualada. Sant Jaume Sesoliveres 

Gasogen de Cal Pasqual.
Fabricar energia amb gas pobre.

El gasogen de la indústria tèxtil de Cal Pasqual va funcionar després de la guerra civil fins l’any 1955. Produïa gas pobre; una energia poc corrent que tingué una certa importància entre els cicles de l’energia del vapor i de l’electricitat, i que en moments de penúria energètica era una possible alternativa. Es tracta de l’únic gasogen conservat a Catalunya d’aquestes característiques. Trobareu més informació a:

 IGDA. Coneix la història d’Igualada. Cal Pasqual 

Per visitar aquests espais, prèvia concertació, truqueu al 938046752 o escriviu a m.igualada@diba.cat.